Masies

    Masia de Santlleïr. Mura.

MASIES I CASES

Les masies són els edificis rurals i històrics més freqüents del paisatge de Catalunya. Les primeres es van construir a l’alta edat mitjana (segles IX-XI) i van ser estructurades de forma semblant a les viles romanes. Les incursions dels àrabs al llarg del segle X van condicionar el seu emplaçament i la vida dels seus habitants; per això, alguns aprofitaven les esplugues i roquetars arrecerats per establir-se. A poc a poc, aquests nuclis pagesos facilitaren l’organització del país amb la formació de parròquies i sagreres al voltant d’esglésies, monestirs i castells.

   Els masos sovint eren reductes aïllats, autosuficients i proclius a l’autodefensa, especialment en èpoques de bandolerisme (s. XVI-XVII). Els que estaven situats en llocs de muntanya portaven una existència especialment austera i solitària. Calia esforçar-se molt per bastir marges per fer quintanes de conreu i protegir de l’erosió els camps dels costers, treballar la terra i aconseguir un proveïment d’aigua suficient per poder menar una ramaderia suficient. Amb els anys, aquell estil de vida forjà un caràcter força comú entre la gent que passava la vida als masos. Podríem dir que, d’una manera o altra, bona part dels catalans tenim assimilats, de forma inconscient, certs valors i característiques dels pobladors de les antigues masies, que és on es troben les arrels més fondes del nostre caràcter com a poble.

   Ja des de la seva fundació, els masos van estar sotmesos a l’autoritat dels senyors feudals, els quals exercien drets abusius i humiliants sobre la pagesia. Per aquest motiu, durant la segona meitat del segle XV, tingué lloc la Guerra dels Remences, en la qual, els pagesos, organitzats en sindicats, prengueren les armes i aconseguiren que fossin abolits els odiats Mals Usos. Aquesta va ser una de les primeres revoltes socials que tingueren lloc a Europa, i va significar un punt d’inflexió a partir del qual els drets i l’economia dels pagesos catalans milloraren sensiblement. Per a molts masos del país, els segles XVII, XVIII i XIX va ser un període d’expansió i de puixança, especialment, els que es dedicaven al conreu de la vinya. Això va propiciar que a partir del segle XIX alguns propietaris deixessin els masos en mans de masovers i anessin a viure a ciutat, on la vida era més còmoda i segura.

   Des de l’alta edat mitjana fins a l’actualitat han passat més de mil anys, i al llarg aquest llarg període, la funció dels masos s’ha anat adaptant a les circumstàncies de cada època. Actualment, pel que fa a l’àrea de Sant Llorenç del Munt, molts masos estan abandonats i en estat ruïnós des de fa molts anys; altres, han estat dedicats a l’especulació urbanística, amb efectes catastròfics sobre el medi natural i el paisatge; molts altres han estat reformats per ser convertits en residències particulars o per a turisme rural; uns pocs han estat comprats per l‘Administració, salvant-se, momentàniament, de la ruïna total; de fet, són comptats els que encara mantenen alguna l’activitat tradicional.

    En general, pel que fa als masos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, la meva experiència dels darrers trenta anys és molt negativa i poc optimista. S’han abandonat diverses masoveries (Dalmau, Daví, l’Illa, etc) i diversos masos de renom ha començat a enrunar-se (Mata-rodona, la Vall, el Marquet, etc.).

Agell, Molí de l'	Agramunt, Masia d'	Armengol, Masia de l'	Barata, Masia de la
Barceló, Can	Boades, Masia de les	Bofí, Can	Bord, Ruïnes de Cal
Borrell, Ruïnes del mas	Brossa, Can	Busqueta, Masia de la	Cadafalc, Masia de
Calsina, Ruïnes del mas de la	Campaner, Cal	Carner de les Arenes. Restes del mas	Casa Nova de Sant Jaume
Casa Nova de l'Obac	Casajoana, Masia de	Casalot de Can Torres	Casalot del Sabater
Cases, Ruïnes del mas de les	Casassaies, Ruïnes del mas de	Coma d'en Vila  (Antic mas de la Pola)	Comadran, Masia de
Cornadelles, Ruïnes del mas	Dalmau, Mas	Dalmau, Picaportes del mas	Dalmau, Rellotges de sol del masl
Daví, Masia del	Elies, Mas de les	Espluga, Ruïnes del mas	Farell, Masia del
Ferreres, Masia de les	Ferrers de Baix, Can	Flequer, Masia del	Galí, masia El
Garrigosa, Can	Genescà, Mas	Gibert de Baix, Mas	Gibert de Dalt, Mas
Guitard, Can	Girbau, Mas	Grauetes, Masia de les	Hostalets del Daví
Illa, Masia de l'	llla, Masia de L'. Pintures decoratives	Marquet de les Roques, Masia del	Mata, Mas de la
Mata-rodona, Mas de	Muntada, Mas de la	Mussarra, Mas de	Obac Vell, Mas de l'
Òbits, Mas dels	Oliva, Ca l'	Oliveres, Masia de les	Otzet, Masia de l'
Padre, Cal	Palomeres, Ruïnes de	Pastora, Casa de la	Pèlecs, Masia de Can
Pobla, Can	Pola, Mas de la. (Ara Coma d'en Vila)	Pont, Mas o Hostal del	Pregona, Masia de
Puig de la Balma, Mas	Puigdoure, Masia de	Putget, Masia del	Quebeca, Corrals de la
Racó, Ruïnes de la masia del	Refardes, Masia de les	Reixac, Ruines del mas	Robert, Masia de Can
Roca, Masia de la	Romeu, Masia del	Roure, Masia de Can	Rouriga, Ruïnes del mas de la
Sabater Vell, Masia del	Sala de la Font, Ruïnes del mas	Sallent, Can	Salallassera, Masia de
Sant Jaume de Vallhonesta	Santlleïr, Masia de	Serracanta, Ruïnes del mas	Solà del Racó, Masia de Can
Solanes, Masia de les	Soler, Masia del	Torre de l'Àngel, La	Torre Salvans, La
Torre Salvans, La. Bunker.	Torrella de Baix, Can	Torres, Masia de Can	Vall, Masia de la
Vila, Masia de la. Mura.	Vila, Masia de la. Talamanca.	Vilaterçana, Masia de