L’ús de coves i balmes, així com d'anfractuositats entre les roques, com a llocs de refugi o amb finalitats rituals, ha estat un fet d’abast universal des de
l’aparició de les primeres espècies precursores de l’Homo sapiens. I és que el trogloditisme o l'ús de les cavitats naturals, és una característica instintiva i ancestral dels
humans, la qual compartim amb moltes altres espècies d’animals. Per això, en el
passat, molts d'aquests refugis naturals han servit per reduir els perills que han sotjat
l’home al llarg de la història: el clima advers, els animals perillosos i,
especialment, de la depredació d’altres grups humans.
Aquí tractarem, principalment, del
trogloditisme propi de l’alta i baixa Edat Mitjana, època en la qual les cavitats naturals es complementaven amb murs de pedra seca i estructures de troncs ancorades a les roques. Aquests establiments, sovint estaven associats a l’eremitisme
i a períodes de repoblament després d’èpoques d’inestabilitat o invasions. Per
això, els establiments troglodítics a voltes tenen un aire d’improvisació i
provisionalitat, ja que, quan l’estabilitat
i la pau s’imposaven en el territori, els ocupants de la balma o la cova feien el pas de
construir un mas d’emplaçament més còmode, on l’aigua i la llenya fossin més accessibles i facilités l'organització de l’espai per la família
i el bestiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada