 |
| Pi de les Quatre Besses. Vall de Mur. Sant Llorenç Savall. |
Una
característica del massís de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, és el
considerable nombre d’arbres monumentals o singulars que hi ha, els quals constitueixen
una part essencial del parc natural. Per això, cal vetllar per la seva protecció
i catalogació.
Per raons d’ordre pràctic -no exemptes d’un
respecte ancestral transmès d’hereu a hereu-, aquests arbres foren protegits
del xerrac i de la destral pels seus propietaris. I així ha estat com han
arribat als nostres dies, com una part essencial del patrimoni natural,
toponímic i antropològic de les nostres muntanyes.
A l’estiu, les grans alzines –que trobem sovint a prop de les masies- feien d’amorriadors pels ramats, però a sota també hi pasturaven els porcs que aprofitaven els aglans. Aquesta era la funció principal de les grans alzines de l’entorn de Can Torres, la Mata, el Coll d'Eres i altres llocs. Fa anys, l’Àngel Font –antic masover del Dalmau- em comentava que sovint havia anat al Bosc Vell del Dalmau a cercar sacs d’aglans pel bestiar. Els carboners i bosquerols també solien utilitzar alguns d’aquests grans arbres com a recés per protegir-se del sol i de la pluja. Per altra banda, també cal destacar la seva funció com a fites territorials entre els masos, i alguns de molt específics, com a llocs d’aplec i celebracions.
Des del 1979, any
en què vaig comença a interessar-me pels arbres singulars de Sant Llorenç del
Munt, he vist desaparèixer -per causes naturals o per la mà de l’home- alguns exemplars
que semblaven invulnerables al pas del temps. És el cas del roure de l’Espluga,
l’alzina del Sal.lari, el gran roure del mas Cellers, el lledoner de Can Roure,
etc. Encara recordo amb indignació l’espoli de l’alzinar de Mata-rodona el 1980,
el qual va tenir efectes desastrosos sobre el medi natural, com també els van
tenir els paorosos incendis de Mura el 1985 i de Sant Llorenç Savall el 2003, el
qual va destruir –entre molts altres arbres- les magnífiques alzines que
envoltaven al mas d’Agramunt, on encara són visibles els seus esquelets.
Afortunadament,
els darrers anys han sortit a la llum un bon nombre arbres notables que eren
desconeguts per la majoria. Això es deu al fet que ha crescut l’interès general
pels arbres singulars de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i això ha impulsat la
divulgació de noves troballes que han enriquit més aquest valuós patrimoni. En
aquest sentit, cal destacar les aportacions que han fet alguns estudiosos de la
zona. És el cas de Jordi Guillemot, Òscar Masó, Quim Solbas i Ramón Suades.
Sempre he tingut
afecte, admiració i respecte pels arbres monumentals, tant per la seva vellúria
i testimoniatge viu, com per les condicions extremes que han hagut de suportar.
En les meves excursions per la muntanya, si passo pel davant d’algun gran
exemplar conegut -i vaig sol-, a voltes m’aturo uns instants per saludar-lo silenciosament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada