Pedra gravada del coll de Daví o del Correu. Rellinars.
SANT LLORENÇ DEL MUNT I L'OBAC. TROBALLES I NOTÍCIES.
125. El Pi de les Quatres Besses del Dalmau va morir durant els primers mesos del 2024.
Vaig visitar per darrera vegada el gran pi l'any 2022 i ja tenia mal aspecte. A més de la
sequera, l'entorn era ple d'arbres petits que li feien competència. La manca de pluja ha estat la causa de la seva mort, però també la desídia.
Aleshores em preguntava com cap entitat responsable: l’ajuntament de Sant
Llorenç Savall, la Generalitat o la Diputació de Barcelona, no havia fet pujar
cap vehicle cisterna i fer una rasa fonda per abocar-hi aigua. Estic quasi
segur que els germans Dalmau, als quals vaig conèixer, ho haurien fet. I és que
ells s'estimaven l'arbre com si fos de la família. En circumtàncies semblants, també al Dalmau, ha mort la Pinassa de la Vinya Vella i s'està assecant la gran Pinassa del Dalmau. També han deixat assecar l'Alzina del Farell, i l'Alzina Bonica o del Vent mostra un aspecte lamentable. Personalment, la mort d'aquest gran pi significa la cloenda de la
història d'una vall de Mur, encara ben viva, que vaig tenir la sort de
conèixer. El 1989 vaig escriure una al·legoria sobre el Pi de les Quatre Besses del
Dalmau. Mai no m’hauria imaginat que li serviria d'epitafi.
95. Ruïnes de la Viola. Tot i
que aquest paratge està inclòs dins del terme de Mata-rodona, antigament
pertanyia a la Mata. Un document del 1336 (Guia
Monogràfica de Sant Llorenç del Munt. CET pàg. 147) cita alguns masos perduts
de la Mata: la Pola (actualment Coma d’en
Vila), la Rouriga (localitzat),
Reboleda, Moratons, Romeneto i Espluga (localitzat).
És clar, doncs, que l’establiment de la Viola limitava per migdia amb el
mas de l’Espluga, i per tramuntana i llevant amb el mas de la Pola. Per això, aquestes
ruïnes podrien correspondre a un d’aquests masos perduts de la Mata. Mura. Maig, 2023.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada