TROBALLES i NOTÏCIES (SLLM)

  Pedra gravada del coll de Daví o del Correu. Rellinars.

SANT LLORENÇ DEL MUNT I L'OBAC. TROBALLES I NOTÍCIES.

126. Notícia sobre l'antigor de la masia el Flaquer o Flequer. En el llibre de matrimonis de Mura

 hi consta que el 30 de setembre de de 1659, Jaume Flaquer, de Rocafort, es casà amb Gerònima

 Boada, de Mura. Fins ara, les notícies més antigues d'aquesta masia se situaven 

ben entrat el segle XVIII. El Pont de Vilomara - Rocafort.  Setembre, 2024.

125. El Pi de les Quatres Besses del Dalmau va morir durant els primers mesos del 2024. 

Vaig visitar per darrera vegada el gran pi l'any 2022 i ja tenia mal aspecte. A més de la sequera, l'entorn era ple d'arbres petits que li feien competència.  La manca de pluja ha estat la causa de la seva mort, però també la desídia. Aleshores em preguntava com cap entitat responsable: l’ajuntament de Sant Llorenç Savall, la Generalitat o la Diputació de Barcelona, no havia fet pujar cap vehicle cisterna i fer una rasa fonda per abocar-hi aigua. Estic quasi segur que els germans Dalmau, als quals vaig conèixer, ho haurien fet. I és que ells s'estimaven l'arbre com si fos de la família.
En circumtàncies semblants, també al Dalmau, ha mort la Pinassa de la Vinya Vella i s'està assecant la gran Pinassa del Dalmau. També han deixat assecar l'Alzina del Farell, i l'Alzina Bonica o del Vent mostra un aspecte lamentable.
    Personalment, la mort d'aquest gran pi significa la cloenda de la història d'una vall de Mur, encara ben viva, que vaig tenir la sort de conèixer. 
   El 1989 vaig escriure una al·legoria sobre el Pi de les Quatre Besses del Dalmau. Mai no m’hauria imaginat que li serviria d'epitafi.

124.  Notícies del mas Soler. Mura. Rev. 2024. S'ha afegit contingut.  Juliol, 2024.

123.  Notícies del bandoler Capablanca. Notes inèdites de Salvador Cardús. 

L'assalt de la Boada de 1921.  Maig, 2024.

122.  Creu esotèrica de protecció gravada en una roca. Talamanca.  Març, 2024.

121. Ruïnes del mas Casamatina. Opus spicatum. Talamanca. Febrer, 2024.

120.  Les balmes de l'Espluga i el seu entorn. Els masos de la Rouriga, d'Espluga d'Houmà, 

d'Espluga Rubia, de la Carena de l'Espluga, Gorina, Rebolleda, Matarrodona, Puigdoure, 

la Pola i l'Església de la Santa Creu de Palou. Febrer, 2024.

119.  El coll de Daví, dins del terme de Rellinars.   Novembre, 2023.

118.  Els murs de tancament de l'Hospital de Sang de Mata-rodona són posteriors a l'any 1927. 

Mura, novenbre, 2023. 

117.  Monografia sobre el mas dels Òbits. Matadepera.  Octubre, 2023.

116. Cassoleta cupuliforme dels Òbits.  Receptacle de probable origen prehistòric. 

Matadepera.  Octubre, 2023.

115.  Foto antiga del Morro de Ses Corts on es veu el mur de tancament de la cova de Ses Corts. 

Matadepera.  Setembre, 2023.

114.  En el vessant de llevant de la carena de la Vall, de Mura, es conserven les ruïnes

 de dos tancats o corrals del desaparegut  mas Xammar.  Mura, setembre 2023. 

113. Les ruïnes dels Ermots de la Serra (Talamanca) corresponen a un mas molt antic, 

probablement de l'Alta Edat Mitjana. Conserva paraments d'opus spicatum. Poden ser

 les restes del mas Serra Jussana, que el 1609 constava com a derruït  i deshabitat. 

Aquestes ruïnes han estat utilitzades com a pedrera.  Talamanca, setembre, 2023.

112.  Versió Set/2023 de Notícies del mas Soler (Mura). S'han afegit dades.   

Setembre, 2023.

111.  Fotos antigues de la masia de Puigdoure, 1931. Mura.  Setembre, 2023.       

110.  Fotos antigues de Sant Feliu de Vallcàrcara, 1919 i 1926. Sant Llorenç Savall. 

Setembre, 2023.

109.  Pi de la Carena de l'Estret (pi blanc). Ateny 2,6 metres de perímetre a la soca 

a 1 metre del terra. Matadepera.  Setembre, 2023.

108.  El Pi de Can Robert (pi blanc) ateny 3,15 metres de perímetre a la soca a 

 1 metre del terra. És un dels més grans de la seva espècie del Parc Natural de 

Sant Llorenç del Munt.  Matadepera.  Setembre, 2023.

107.  Fotos antigues ens mostren el mur i la porta que tancava la cova de Ses Corts.

 Matadepera.  Setembre, 2023.

106.  L'any 1962, l'edifici de Sant Jaume de Vallhonesta encara conservava bona part 

de la seva estructura.  Sant Vicenç de Castellet, agost 2023. 

105.  Aplec a l'ermita de Sant Jaume de la Mata, entre els anys 1904 i 1911. Aleshores "aparcaven" els

 carruatges a la zona de la bassa.  Mura, agost 2023.

104.  Fotografies antigues de l’ermita de Santa Agnès (s. XIX-XX). Ens mostren com era l’estructura 
de l’entrada de l’edifici i l’accés al barri interior, la capçalera de l’església, etc. També es fa patent
 l’espoli i l’abandonament de què ha estat objecte l’ermita. Matadepera.  Agost, 2023.

103.  Alzina de Can Serra, del Pont de Vilomara i Rocafort. Aquesta alzina ajaguda ateny

 2 m de perímetre a la soca.  Juliol, 2023.

102.  L'Alzina del Prat, de la masia del Prat (El Pont de Vilomara i Rocafort), 

ateny 3 m. de perímetre a 1 metre del terra.  Juliol, 2023.

101. La Pedra de les Creus és la part conservada d'un espai ritual prehistòric horitzontal datable 

entre el Calcolític i l'Edat del Ferro. Es considera que les creus son la representacions esquemàtiques 

d'essers humans. El Pont de Vilomara - Rocafort.  Juliol, 2023.

100.  El Plataner de la Font del Formatget és un dels arbres més bells del terme

de Mura. Destaquen les seves grans arrels. Ateny 2,7 m de perímetre a la soca a 

1 metre del terra. Mura.  Juliol, 2023.

99.  El forn de pega de Puigdoure es conserva en bon estat i té bones possibilitats de restauració. 

Caldria eliminar els pins que l'envolten i amenacen la seva integritat. Mura.  Juny, 2023.

98.  Situat a 75 m a llevant del camí de Puigdoure, hi ha aquest pi forcat que ateny 2,75 m

 de perímetre a la soca a 1 metre de terra. Mura.  Juny, 2023.

97.  L'alzina centenària  de Puigdoure ateny 2,75 m de perímetre a la soca a 1 m del terra. 

Mura.  Juny, 2023.

96.  La masia de Can Farrés de Baix conserva un parament d'opus spicatum.

 Matadepera.  Juny, 2023.

95.  Ruïnes de la Viola. Tot i que aquest paratge està inclòs dins del terme de Mata-rodona, antigament pertanyia a la Mata. Un document del 1336 (Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt. CET pàg. 147) cita alguns masos perduts de la Mata: la Pola (actualment Coma d’en Vila), la Rouriga (localitzat), Reboleda, Moratons, Romeneto i Espluga (localitzat). És clar, doncs, que l’establiment de la Viola limitava per migdia amb el mas de l’Espluga, i per tramuntana i llevant amb el mas de la Pola. Per això, aquestes ruïnes podrien correspondre a un d’aquests masos perduts de la Mata. Mura.  Maig, 2023.

94.  Pi ajagut del Camí del Coll de Tanca. Aquest curiós exemplar es troba al costat dret 

del camí que va del Coll de Boix al Coll de Tanca. Ateny 1,8 m de perímetre en la part més 

ampla. Mura. Maig, 2023.

93.  Pi del Castellot. Aquest arbre centenari i de proporcions moderades té el gran mèrit de resistir 

en un indret exposat en extrem a les tempestes i a la sequera. Ateny 2,05 m de perímetre a la 

soca a 1 m del terra. Mura.  Maig, 2023.

93.  Pi de la Falconera.  Apareix  amb aquest  nom  a  la toponimia de la Mata publicada per 

Salvador Cardús l'any 1928. Aquest pi centenari dóna nom al Revolt del Pi de la carretera de Mura. 

Es manté ferm en el ventat, rocallós i sec paratge de la Miranda de la Falconera.  Maig, 2023. 

92.  L'estructura de forats de Sant Aon i els vestigis d'una canalització picada a la roca, 

corresponen, segurament, a una resclosa d'origen alto-medieval. Mura.  Maig, 2023.

91.  Roure del Castellot. Aquest enlairat i resistent roure mostra els efectes de les tempestes. 

Ateny 2,7 m de perímetre a la soca a 1 m del terra. Mura.  Maig, 2023. 

90.  Alzina de les Oliveres II. Situada prop de la bassa del molí. Ateny 2,1 m de 

perímetre a la soca a 1 metre de terra.  Maig, 2023.

89.  El Molí Vell de les Oliveres, de la Vall d'Horta de Sant Llorenç Savall, ha estat netejat de la 

vegetació que el tapava totalmemt.  Maig, 2023.

88.   Pi ajagut del Coll de Boix. Mura. Situat a pocs metres a llevant del coll.  Maig, 2023.

87.  S'està descalçant la filera de pedres que aguanta el primer tram dels Graons de Mura, el camí

 empedrat en estat original més important de la Serra de l'Obac. Els responsables del parc

 natural  han estat informats. Maig, 2023.

86.  Els mas de Mussarra, de Monistrol de Calders, conserva importants parament d'opus spicatum. 

 Març, 2023.

85.  L'Alzina de Mussarra, de Monistrol de Calders, ateny 2,75 m de perímetre a la soca 

a 1 metre del terra.  Març, 2023.

84.  Corralot d'Agramunt. Tot i estar situada en un paratge estèril, de mal accés i sense aigua, aquesta

balma -destinada evidentment a corral- ha estat identificada i divulgada, erròniament, com l'antic mas Costa 

(El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt, 2004. M. Casals i A Vicencs.). El mas Costa es trobava realment 

 a la vall d'Horta, entre el Romeu, la Muntada i Comapregona. L'any 1607 estava derruït i va ser comprat

 per Miquel Dalmau a Joana Serrarica i Permanyer (ACA  AS-O.288).  Març, 2023.  

83.  Forat quadrat de la Balmeta de Mata-rodona. Mura. Funció desconeguda. Probable parany 

per caçar ocells o receptacle d'aigua per apicultura. Març, 2023.

82.  El mas de Mata-rodona conserva, tapats per arrebossats de calç i ciment, importants paraments 

d'opus spicatum.  Març, 2023.

81.  Posteriorment a 1980, l'ara de l'altar de la capella de la Mare de Déu de la Concepció 

(Mata-rodona, Mura) va ser desmuntada i posada com un simple graó a l'entrada de la capella, 

on els visitants la trepitgen a l'entrar. Març, 2023.

80.  Rèquiem per l'Alzina del Farell. La gran alzina que presideix el coll del Farell és pràcticament morta. Març, 2023.

79.  La capella de Santa Anna de la masia de Casajoana conserva antigues parets amb paraments

 d'opus spicatum. Rellinars.  Febrer, 2023.

78.  Els Forats picats del torrent de Can Solà són les restes d'una pedra ritual megalítica. 

Matadepera.  Febrer, 2023.

77.  L'Alzina de Sant Feliu de Vallcàrcara II ateny 2,45 m de perímetre a l'enforcadura. 

Sant Llorenç Savall.  Febrer, 2023.

76.  Mur de la font de Can Cotis. Probable embassament a l'inici del rec de la riba

dreta de la riera de Rellinars. Està fet amb grans blocs de pedra units amb

morter de calç.   Rellinars, 2023.

75.  Forat quadrat del Gorg del Diable. Cavitat aïllada i poc fonda de funció desconeguda.

Podria tractar-se d'un antic parany per caçar ocells amb vesc similar als  que es

troben a la Catalunya interior.  Rellinars, 2023.

74.  Situada a prop de l'Església Vella de Rellinars (s. X-XI), l'Estructura de forats picats a la

 roca de la riera de Rellinars 2, és una de les més notables de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, així 

com un important referent dels orígens alto-medievals del poble. Construïda en bona part en

 una  zona poc o gens inundable, s'estén al llarg d'uns 50 m per la riba esquerra de la riera

 i aplega un mínim de 45 forats.  Febrer, 2023.

73.  Estructura de tres forats quadrats picats a la roca del pont de Can Cotis. Rellinars.  Febrer, 2023.

72.  Pi inclinat dels Plans de Can Garrigosa. Ateny 2,55 m a la soca a 1 m del terra. Matadepera.  Gener, 2023.

71.  El Pi dels Plans de Can Garrigosa ateny 2,7 m de perímetre a la soca a 1 m del terra. Matadepera.  Gener, 2023.

70.  L'Alzina de Can Roure ateny 2,3 m de perímetre a la soca a 1 m de terra. Matadepera.  Gener, 2023.

69.  El pi de la font de la Boixa ateny 2,85 m de perímetre a la soca a 1 m del terra. 

És un dels arbres més grans del sector de les Arenes. Castellar del Vallès.  Gener, 2023.

68.  Il.lustracions de publicacions sobre Sant Llorenç del Munt i l'Obac (1980- 2002).  Desembre, 2022. 

67.  Han estat datades i consolidades dues de les tombes excavades al Coll d'Eres. L'anàlisi C14 

ha situat  els óssos entre els anys 656 i 775 dC, (A. Cebriâ, X. Font, J. Lleonart i J. Fígols). 

Es confirma que es tracta d'una necròpoli visigòtica plenament coincident amb

 la invasió àrab de la península de l'any 711.  Novembre, 2022.   

66.  Ruïnes de les Cantarelles. Restes molt antigues i desfetes pel creixement del  bosc d'un mas per ara 

 desconegut. Matadepera.  Novembre, 2022.

65.  Primers vestigis de pintures rupestres trobats al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.  Novembre, 2022.

64.  Des de 1995, el Pi del camí del forn de calç del Daví I ha augmentat el seu perímetre de 2,37 m a  2,70 m a 1 m de terra.

 Vall de Mur, Sant Llorenç Savall.  Octubre, 2022.

63.  El Pi del camí del forn de calç del Daví II, ateny 2,55 m de perímetre a la soca a 1 m de terra. 

Vall de Mur. Sant Llorenç Savall.  Octubre, 2022. 

62.  Des de 1995, el Pi de la font del Daví ha augmentat el seu perímetre

 de 2,35 m  a 2,60 m a 1 m de terra. Vall de Mur. Sant Llorenç Savall.  Octubre, 2022.

61.  Des de 1986, la Pinassa del Dalmau ha augmentat el seu perímetre de 3 m a 3,22 m a 1 m de terra.

 Actualment, està afectada per la persistent sequera. Vall de Mur, Sant Llorenç Savall.  Octubre, 2022.

60.  L'Alzina del Dalmau ateny 2,3 m de perímetre a la soca a 1 m de terra. Vall de Mur. 

Sant Llorenç Savall.  Octubre, 2022. 

59.  En els darrers 40 anys, el Pi de les Quatre Besses ha augmentat el seu perímetre de 4,25 m a 4,40 m

a 1 m del terra. Actualment, mostra poca vitalitat i una capçada molt esclarissada degut a la

persistent sequera. Vall de Mur. Sant Llorenç Savall.  Octubre, 2022.

58.  Figuera del Dalmau. Es tracta d'un arbre singular per la seva grandària i vellúria. Masia del Dalmau 

de la vall de Mur. Sant Llorenç Savall. Octubre, 2022.

57.  La part superior de la pinassa de la Balma de la Pinassa s'està secant. Matadepera.  Octubre, 2022.

56.  El mas de la Coma d'en Vila, antic mas de la Pola (Mura). Octubre, 2022.

55.  La Pinassa de Sant Pere de Mur (Vall de Mur - Sant Llorenç Savall) ateny 2,7 m de perímetre a la soca 

a 1 m de terra.  Octubre, 2022. 

54.  A pocs metres aigües amunt del pont de Turell (Castellar del Vallès) es conserven estructures 

de forats picats a la roca.  Octubre, 2022.

53.  El coll de Daví. La seva situació en el camí Ral de Barcelona a Manresa.  Octubre, 2022. (Rev. 2024).

52.  El Roure de la Quintana és un bell exemplar que s'ha conservat dins de la urbanització de

 Talamanca. Setembre, 2022.

51.  Els dies 6,7,8 i 9 han estat excavades novament les sepultures del coll d'Eres-cingle del Marquet. S'han 

obtingut diversos ossos humans que segurament permetran datar amb precissó la necròpoli. Setembre, 2022.

50.  Abans de perdre la branca principal, el roure de Can Garrigosa degué ser un 

exemplar magnífic.  Setembre, 2022.

49.  El Pollancre de la font de la Boixa es troba a les Arenes (Castellar del Vallès), 

a tocar del riu Ripoll. Assoleix un perímetre de 3,9 m a la soca a 1 m del terra, i és, 

per ara, l'exemplar més gran de la seva espècie  de tots els recollits 

en aquest blog.  Agost, 2022.

48.  Prop de l'actual resclosa del Molí d'en Sala, de Monistrol de Calders, són visibles els forats 

de l'antiga resclosa de fusta.  Agost, 2022.

47.  Prop de la font de la Boixa, de les Arenes de Castellar del Vallès, hi ha una estructura de forats força ben 

conservada d'una resclosa medieval de fusta.  Agost, 2022.

46.  La balma de la Serra de Pongrau, de Rocafort, conserva vestigis d'una notable estructura

 de fusta ancorada a la roca que suportava un llarg sostre.  Agost, 2022.

45.  Ruïnes del mas de la Garriga. En el terme del Pont de Vilomara - Rocafort hi ha diversos 

conjunts de ruïnes on es poden trobar paraments d'opus spicatum.  Agost, 2022.

44.  Entre les ruïnes del mas de la Fustera, d'El Pont de Vilomara - Rocafort, es conserva un 

petit parament d'opus spicatum.  Agost, 2022.

43.  La balma de la Coma de la Vall, de Mura, és, segurament, l'Espluga Bouera (dels bous) que s'esmenta 

en un document del 1322. Vegeu Publicacions: Notícies del mas Soler.  Agost, 2022.

42.  No va ser l'incendi del passat juliol el que va destruir les tombes de la Solana del Racó de les Monges 

d'El Pont de Vilomara - Rocafort. Això va ser obra d'uns desaprensius ja fa molts anys.  Agost, 2022.

41.  Les ruïnes de Palomeres, de la vall de Mur. són vestigis d'un antic mas que ja existia a mitjan s. XI. Juliol, 2022.

40.  L'Alzina del Galí I és una de les més grosses del terme de Sant Llorenç Savall. Ateny 4 m de 

perímetre a l'enforcadura inferior.  Juliol, 2022.

39.  L'alzina del Galí II, de Sant Llorenç Savall, ateny 2,4 m de perímetre a la soca a 1 m de terra.  Juliol, 2022.

38.  L'Alzina del Soler és un bell exemplar que ateny 2,55 m de perímetre a la soca  a 1 m del terra. 

Accés restringit.  Juliol, 2022.

37.  Notícies del mas Soler (Mura).I referències dels masos Alzina, Casamartina, les Elies,  

Foradada, les Refardes, Santlleïr, les Solanes, la Vall i el Xammar.  Juliol, 2022.

36.  L'Àlber de la font de l'Era, de Mura, ateny 3,3 m de perímetre a la soca a 1 m de terra.  Juliol, 2022.

35.  Les ruïnes de Reixac, de Mura, corresponen a un mas medieval documentat de l'any 1345.  Juliol, 2022.

34.  El fins ara  indocumentat mas de les Elies, de Mura, és l'antic mas Vila dels Pujols, documentat de l'any 1131. 

Vegeu publicacions: Notícies del mas Soler.  Juny, 2022.

33.  Vestigis del mas Alzina de Mura. Documentat del 1187. Llimitava a llevant amb les Solanes i el Soler, a

 migdia i ponent amb el Xammar, a tramuntana amb el Xammar i amb en Serra de Talamanca.

Vegeu Publicacions: Notícies 

del mas Soler.

  Juny, 2022.

32.  Estructura de  forats quadrats picats a la roca del pont de Rocafort. Riera de Mura. Talamanca.  Juny, 2022.

31.  Resclosa de l'Home Mort. Riera de Mura. Talamanca.  Juny, 2022.

30.  Pany d'opus spicatum en un marge de les ruïnes del Racó dels Brucs. Rocafort. Juny, 2022.

29.  Pollancre de la Vall, Mura,  Assoleix 3,1 m de perímetre a la soca a 1 m de terra. Juny, 2022.

28.  A la masia de la Vall, de Mura, hi ha una alzina centenària. Ateny 2,3 m de perímetre a la soca a 1 m del terra.  Juny, 2022.

27.  El fins ara quasi  indocumentat mas del Soler, de Mura, és d'origen medieval. El 1271 hi vivien Berenguer de Soler, 

la seva muller Berengaria i el seu fill Pere. Vegeu Publicacions: Notícies del mas Soler.  Juny, 2022.

26.  El mas de les Refardes, de Mura, és d'origen medieval (mas Raffart). El 1328  hi vivia un tal Bernat Raffart.

 El 1423 passa a formar part del mas Soler. Vegeu Publicacions: Notícies del mas Soler.  Juny, 2022.

25.  Vestigis del mas Foradada, de Mura. "...termena el mas Foradada a sol ixent amb honor del mas Soler, a migdia 

amb honors de Pregona, a ponent amb honors de Ramon Valls, de Mura, i a tramuntana amb en Soler. 

Vegeu Publicacions: Notícies del mas Soler.  Juny, 2022.

24.  Les ruïnes de la serra de la Daina (Terrassa) són un indret pendent d'investigació. 

Maig, 2022.

23.  La masia del Soler, de Mura, conserva vestigis d'opus spicatum. Maig, 2022.

22.  Estructura de forats quadrats picats a la roca a la riera de Mura.Talamanca. Abril, 2022.

21.  El gran Ametller de Can Robert  és un dels darrers testimonis vius d'un bell paratge rural 

destruït per l'especulació urbanística. Matadepera. Abril, 2022.

20.  Amb 3,35 m de perímetre, el Pi de la Torre de l'Àngel és un dels més grossos del parc natural.

 Segurament una ventada li arrencà part de la capçada. Matadepera. Abril, 2022.

19.  Petit parament d'opus spicatum a la masia de la Vila. Mura. Abril, 2022.   

18.  Els pergamins de la masia del Dalmau. Vall de Mur. Sant Llorenç Savall. Març, 2022.

17.  Situada a 160 m al nord de l'Alzina de Can Torres, s'alça l'Alzina de Can Torres I, 

la soca de la qual ateny 3,55 m de perímetre a 1 m de terra. És probable que sigui la tercera

més grossa del massís, darrere l'Alzina de Can Torres i l'Alzina de la Festa Major (la Mata),

 ambdues amb soques de 3,7 m de perímetre. Matadepera. Març, 2022.

16.  L'opus spicatum de la masia de les Cases està desapareixent. L'opus spicatum és un

 element d'interès arqueològic del parc natural que cal preservar. Rellinars. Febrer, 2022.

15.  Traces d'opus spicatum en el mur de tancament de la balma de la Coma d'Aumà. Rellinars.  Febrer, 2022.

14.  Pany d'opus spicatum en un mur de les ruïnes del mas Serracanta. Vallhonesta. Sant Vicenç de Castellet.  Febrer, 2022. 

13.  Pedra gravada del Coll de Daví o del Correu. Es troba en el tram que hi ha entre la balma Roja 

i el coll de Daví o del Correu. Origen i funció desconegudes. Rellinars. Febrer, 2022.

12.  El gran Pi dels Plans de Can Bofí, de Matadepera  ateny 2,9 m de perímetre a la soca a 1 m 

de terra i és un assestador del ramat de can Pèlecs. Febrer, 2022.

11.  El Roure de Can Pèlecs és, possiblement, el més ben format del parc natural de Sant Llorenç 

del Munt. Matadepera. Febrer, 2022.

10.  El Pollancre de les Dues Besses, de les Refardes, és un dels més grans de la seva 

espècie dins del parc natural de Sant Llorenç del Munt. Mura. Gener, 2022. 

9.  El mas que actualment es coneix com de la Coma d'en Vila (Mura), en realitat es tracta de l'antic mas

 de la Pola. Vegeu Publicacions: El mas de la Coma d'en Vila, antic mas de la Pola. Desembre, 2021.

8.  Apareix un pi monumental amb una soca de més de tres metres de perímetre, tallat a l'esplanada 

de davant de Les Pedritxes. Matadepera, (La Porta de la Mola).  Desembre, 2021.

7.  Cedre de la font Foradada (Matadepera).  La seva soca ateny 3 m de perímetre a 1 m de terra.

 Matadepera.  Octubre, 2021.

6.  L'Alzina de la Barata I és una de les més grosses del parc natural. La seva soca ateny 

un perímetre de 3,3 m a 1 m de terra. Matadepera.  Octubre, 2021.

5.  Els tres Pins pinyers de la Parellada formen un conjunt monumental. La soca del més gros 

ateny un perímetre de 3 m a 1 m de terra. Sant Llorenç Savall. Octubre, 2021.

4.  Mura, masies i poblament a finals del segle XVI. La consueta de mossèn Jaume Oller de 1592. 2021.

3.  La vall del Mur. Salvador Cardús i Florensa, 1929. 2021.

2.  El bandolerisme  al massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 2019.

1.  Inventari dels documents del mas de les Oliveres. Vall d'Horta. Sant Llorenç Savall. 2018.